7 de junio de 2009

olor de mar


Davant aquella platja, escoltant el soroll de l’olor a mar. Olorant el moviment de les ones. Tastant la brisa del mar. Tocant la tranquilitat d’aquella evasió momentanea meva. Allà estava jo, intentant veure on s’acabava el mar i on començava la meva vida. Investigant si tu erets part del meu nord o del meu sud. Intenant trobar el significat d’un lloc tant bonic, “sense” tu. Preguntant-me perquè no tindré la sort de poder passejar de la ma amb tu per aquella freda sorra, penedint-me de no haver-te afafat de la ma i haver-te arrastrat fins alli, de no haver contat estrelles mentre ens barallavem per qui n’havia contat més, de fondre’ns igual que es fon un gelat sota un sol esplendit i inquiet. Miro el mar sentada sobre un termometre de 30 graus de calor, i sense tu tinc una mica de fred. Necessito cridar-te i que em sentis, encara que tu ja siguis en una altra platja i ja juguis amb una altra a contar estrelles...

3 comentarios:

Striper dijo...

Tu pots viu, gaudeix amb .. o sense..

Marta dijo...

Marthona
si compte estrellas amb una altre es que no et mereix.
El sol als teus peus, menys que aixo no val la pena....

mils de petons estrellats per tu.

carme dijo...

Hola, soca la Carme la companya de feina del'Ari. M'encanta el teu bloc, com escrius i totes les històries que expliques, la que m'ha agradat molt es aquesta olor a mar, m'ha fet plorar em transporta a sentiments que ting guardats dins meu. Gràcies per tots el moments que puc passar llegint el teu bloc, m'agrda molt. Un petó wapa!!