" Encara que en ocasions la teva finestra sigui petita, a fora el cel segueix sent igual de gran"
12 de septiembre de 2009
¿?
La vida està plena de "per què". Preguntes sense respostes i respostes sense preguntes. Com quan busques alguna cosa desesperadament i no la trobes fins que ja no la necessites. Com quan per fi la galeta no cau pel costat que té mermelada, fàcilment i com sempre havies desitjat... i segueixes preguntan-te per què. Com quan veus el got mig ple però hi necessites una altra meitat.
Com quan algú et jura que no et necessita i et dibuixa i menja amb els ulls quan et veu. De dalt a baix. D'esquerra a dreta...
És hora de deixar les preguntes i viure de respostes.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
O potser fer-sr altres preguntes per trobar altres respostes.
Meravellós!
Un text que m'ha agradat força
Publicar un comentario