Obsessió

He après a aprendre. He caigut tornant a caure i he estimat de tant estimar. Però el que va ser allò, si, aquella atracció de sentir-se atret: mai. Aquella obsesió d’estar obsessionat, mai. Aquella manera tant radical amb la qual em vas dir que no me’n anés…mai. Jo, que vaig marxar sense pensar-m’ho, m’he quedat tota la setmana en aquell indret: com si no pogués escapar d’aquell tu d’ulls marrons. Com si m'agafessis amb aquella força que ho vas fer però aquesta vegada només amb la mirada.

I no deixo de pensar-te ...

pensant.