18 de septiembre de 2010

Mentides de nit

Aquesta nit he passejat tants kilometres per la teva suau esquena com per la meva vida. Mentre dormies et vaig veure tan bulnerable que et vaig subestimar i no em vaig adonar que en aquell llit hi dormiem tres. En aquell matalàs hi faltava espai i hi sobraven mentides, hi sobraves tu. De fet, no crec haver expulsat amb tant convenciment algú de la meva vida. Si em menteixes una vegada l'error serà teu... si me'n menteixes dues: llavors, serà meu. 

3 comentarios:

Marta dijo...

Marthona
admiro la teva maduressa,al menys al que fa al que escrius!!!!.
petonets, sempre, guapa

Striper dijo...

Ben fet guapa!!

nrumo dijo...

M'agrada. Bona reflexió!
Unpetò.