13 de noviembre de 2010

canviar (me

Sempre he estat una persona capaç d’esperar i és més, reconec que m’he dedicat gairebé tota la meva vida a fer-ho. He esperat tantíssimes coses que, en tan sols un petit moment de baixar la guàrdia, m’he adonat que he comés un gran error. Bé, molts grans errors. Entremig dels meus minuts he perdut moltes coses; tantes oportunitats que he esperat i no he buscat, tantes coses que no he demanat i he desitjat, tantes paraules que he volgut sentir i no he pronunciat, tans petons que he tastat i no he assaborejat. Jo, tant valenta i sincera, i tant amant de l’espera. Sempre confiant que els moments arriben, sempre pensant que les persones canvien, sempre creient que el temps posa les coses al seu lloc. Mentides que escrivia al meu quadern dels moments. Si, mentides d’aquelles amb gust amarg. No vull ser més el que he estat, enmig de pensaments, m’he donat compte que per aconseguir totes les coses que vull a la vida, la primera que he de fer és deixar d’actuar com ho he fet sempre. Penso en nou, penso en mi.

No hay comentarios.: