Aquesta nit tenia fred i no m'he adonat que els plecs de roba del meu llit no eren capaços de calmar aquest vent que em passava pel cap. Suposo que tants dies sense una paraula bonica, sense una mirada penetrant, sense un somriure digne d'admirar.. m'han refredat, i d'aquí l'explicació d'aquest temporal als meus pensaments.
Aquest vent em fa agafar la manta dels records, que des del meu punt de vista em fa veure que no faig el correcte... però es que tinc fred, hi ha dies que tinc molt de fred.. La sort es que de tant en tan surt el sol i tot es queda en cuatre núvols que ronden apropet meu.
Núvols, però mai tempesta...
i tot i que dies abans havia deixat dormir el meu cupido, ara el desperto, perquè almenys sigui ell el que dormi amb mi..
13 comentarios:
Rere els núvols sempre surt el sol, i sovint la lluna.
M'alegro molt d'aquest post.
En positiu, tal com ha de ser.
Un escrit molt maco.
Un petonet
MARTA
Ara ja se per que tinc fred per las nits...en Cupido esta amb tu...
petonets, sempre reina.
Noia, amb lo be que se està soleta en un llit de metro-vuitanta!!!! Amb el nordic i si cal possat mitjons, que es temps d'estimar-se!!!!
Gràcies per la teva visita.
aquest cupido es una mica pendo jejeje
*ZENIT:
important que la lluna també surti..si, una mica de tot
*STRIPER:
Gràcies! jo també me n'alegro.. =)
*JOANA:
Merci, i si: en positivissim, com ha de ser!
*MARTONA:
El Cupido té els seus germanets també, ja et visitaran ben aviat!
*MARTA:
Si que s'està bé si.. però millor acompanyada, com en tot! asies a tu per lateva visita també
*MIKEL:
una mica pendó¿ pobrissó, a mi em cuida bé jejej.
Un escrit preciós, espero que aviat algú et faci passar aquest fred ;)
Hola, Martha, et retorno la visita. M'agrada con escrius. La teva joventut i els teus somnis. M'agrada aixó que dius que núvols sí, però tempestes no... és tot un cant a l'esperança.
Molts petons, continuaré passant per aquí.
Si duermes sola así nadie te quita las sábanas aunque tampoco nadie te calentará la cama.
Ten cuidado que cupido es muy joven
Que macuuu*
Jo també hi ha nits que tinc massa fred... i el meu sol, últimament costa molt de sortir. En fi. Ens haurem d'acostumar als canvis de la vida, de nosaltres mateixos :)
un petonet!
Sempre surt el sol! I el fred acava per passar, per marxar!
:)
Despertar al cupido no està malament, pot ser despertar-lo perquè el dormi amb tu et portà una ànima bessona i que t'abraçi com et mereixes :) makes les teves paraules noia :) Visca les terres de Tarragona! :)
Publicar un comentario