M'agradaria que el meu passat ara fos el meu present per poder permetre que gràcies al passat el meu present ara no fos com és...
m'agradaria no haver sentit moltes de les coses que he sentit per no haver-ne viscut d'altres ara. Per no negar-me res com faig sempre, per no haver de prohibir-me sentir, per no perdre algunes de les persones a qui faig vent perquè volin..
M'agradaria de vegades oblidar-me de tot el que he après i tenir la mentalitat d'una nena que creu que l'amor és un joc. PErò ara no és abans... i l'amor per mi no és un joc, sinó que són unes regles. I les tinc ben apreses..
4 comentarios:
lo dolent es que l'amor de vegades ens fa oblidar les regles.
el passat no el podem canviar...
però el present està per decidir ara i aquí, a cada moment, a cada instant.
No et prohibeixis sentir, no et neguis res, en aquest esforç deixaràs de ser qui ets i no podràs ser tu.
De vegades és difícil seguir el camí escollit i anar contra corrent... però encara és pitjor negar-se a una mateixa la possibilitat de ser.
Sigues tu i utilitza tot el que has après per tornar a ser una nena i potser proposar noves regles del joc.
Amb tot el que saps segur que milloraria qualsevol joc, inclòs el de l'amor.
Un petó dolç de cap de setmana.
Com molt bé diuen per aquí dalt, el passat no el podem canviar, així que esforça't el màxim per fer d'aquest present, un bonic camí acollidor :) les regles, ai les regles de l'amor! a vegades no en fem cas i de vegades en les prenem massa al peu de la lletra. La paraula clau?
EQUILIBRI ;)
petonet, guapa!
Quines són les regles? jo no les conec pas :P
Publicar un comentario