Respiro el teu aroma dels instants de perfum que descansen al meu canell. Aquesta matinada he deixat de resignar-me a no donar vida als meus pensaments i m'he revelat contra el meu jo.
Avui les meves cames es senten feixugues i em pesen, els òssos xiuxiuejen l'aire fret del carre i el meu cor té fam, ves a saber de que, ves a saber de qui.
Però tot i que el meu món avui gira a contrarellotge, tot és diferent.
Avui escric els meus textos en present. Ho he aconseguit.
3 comentarios:
ei, visca la revolució!!
paraules i pensaments lliuers!
fora el típex!!
;)
Hey... comento xq me ha hecho gracia la foto, a mi me han regalado estas navidades esos imanes también xD
Ni idea de que va el blog y tal, solo se hablar castellano. una lástima
Hi ha que aprofitar els moments positius, que no són eterns. Nice blog :)
Publicar un comentario