Ordenant la vida.

Obro la meva capsa que conté totes les meves cualitats ja que avui he decidit ordenar-la.. Decideixo dividir tot allò que em forma en dos grups: les coses bones, i les dolentes!

Considero que és una feina fàcil: poso la simpatia, l'alegria, la sinceritat, les ganes d'escoltar... a l'apartat de coses bones. Em resulta una decisió fàcil pero seguidament he de seguir ordenant. Què en faig de la meva negativitat, del meu caràcter enamoradís, de la meva petita tossudesA, de la meva necesitat de tenir algú que m'apoiï per fer alguna cosa... que en faig d'això?

No trec conclusions, i decideixo posar-ho tambè a la capsa de coses bones doncs com ja m'han fet veure les persones que tinc al costat: "" sóc com sóc"" i per això em valoren...

De vegades si, penso que necessito algú al costat a l'hora de pendre una decisió i saber si aquesta és l'acertada.. és per això que valoro l'amistat, perquè és aquesta la que m'ajuda a endreçar les meves cualitats i ser optimista a l'hora de posar-les ala capsa bona, i quan veig que prenc decisions i em va bè, tinc ganes d'agrair-ho a qui m'ajuda prendre-les..

( un petó petita... gràcies)

Jo sóc jo i les meves circunstàncies...

"" JO, SÓC JO I LES MEVES CIRCUMSTÀNCIES..""

avui toca parlar de mi, d'allò que sóc, d'allò que tinc, d'allò que busco, d'allò que em falta... i no trobo millor frase per descriurem que: jo sóc jo i les meves circunstàncies.
Aquell que m'estimi serà per això, perquè haurà acceptat el meu petit món .

( la frase està robadaa... així que avui va per tu!)

Un raig de felicitat

Cadascú veu tanta aigua com vol de la seva aixeta de la felicitat...

(Jo, cada dia en prenc la meva dosi)

Estones de cel.

Sentada mirant les estrelles, donant-li a cada una un nom, i col·locan-la a un trosset del meu cel.
Sentada, en aquell trosset de mon, lluny de tot per uns instants, amb la ment en blanc, i regalan-me com dic sempre: estones de cel.
Afirmo, crec i opino que ens hem d'estimar a nosaltres mateixos i construir-nos una vida de petits luxes, que moralment ens resultin vàlids per ser una micona més feliços, els mateialismes, són dolents...
LEs ocasions i els moments: ens aporten molt més! i sempre ens els podem regalar...

El meu lloc.

Potser si que era por, la por de fer les coses sabent que em podien anar bé!Ara sento que porto ales i en els moments que m'ho proposo, volo i pujo al cel, perquè considero que avui hi tinc un lloc.

Si més no, vaig creuar un dia les portes de l'infern i així vaig descobrir que aquest no estava fet per mi...

Una dosi d'opinions.

Els consells: són tan vàlids com utils. I una bona consellera , em va agafar a la mà i em va mirar als ulls desprès d'una dosi d'intercanvis d'opinions. Jo vaig exposar el meu punt de vista, i ella el seu. La conclusió va ser aquesta:

"" trobaràs mils punts de vista, però el vàlid serà el que et faci feliç, i efectivament: aquest serà el teu, aixi que fes el que desitjes...""

així que continuo afirmant que les persones que m'envolten, m'ensenyen coses noves cada dia, i per altra banda: em fanser més forta, més jo.

l'amour!

De vegades els meus dits nomès escriuen sobre l'amor, de vegades tanco els ulls i escolto una bonica cançó, i nomès explico coses sobre els sentiments. SI: de vegades l'amor i algun nom són l'inspiració d'aquesta pàgina.

L'altre dia una persona va dir-m'ho: tu Marta, parles d'amor, amor, amor, amor..

I en sóc conscient, ho faig, ja sigui evitablement o inevitablement, però o faig, i m'agrada.

Saborejo el gust d'una cançó amb una bona lletra, un record, una olor, un nom, i una història d'amor que explicar, d'un petit passar que em va fer feliç o que m'hi fa ara, per mi , tot això és amor, i com ja dic sempre, sóc senzilla, sincera i divertida, però ara hi afegeixo: sóc sentimentalment expresiva també!

tOT Al seu lloc!

Sé que he tingut raó i nomès per això, tornaria a estimar-te..
la teva foto:
segueix al seu lloc!

Somiar ficcions

Avui m'he adonat que si no m'he llevat abans de dormir, ha estat perquè somiava amb tu. He obert els ulls tres vegades i no han estat suficents per deixar estar aquella ficció que vivia en els meus somnis.. Reconec el poder que tenen els somnis, doncs somiem el que volem, i em fa por haver volgut somiar tant avui...

La calor d'aquell fret.

Inconscient i freda restava jo sota la lluna que feia una llum inmensa.

La gelor d'aquell fred em recorria els ossos i em tensava els músculs, em sembla que va ser l'hivern més fred de la meva vida. Aquell vent m'omplia les orelles de paraules que pronunciaves dolçament tu. La neu, arrodonida i juganera va començar a caure una d'aquelles nits en que vàrem oblidar el fret perquè aquest havia adquirit la categoria de costum, i era alguna cosa més de nosaltres dos, dels nostres moments.

El vent corria d'una punta a l'altra del carrer però nosaltres seguiem quiets, immòbils, però junts. Recordo que em deies que mirés la lluna, i ho vaig fer, vaig mirar aquella bola de llum just en l'instant en que tu també l'observabes, vaig clavar els ulls en els teus ulls i recordo que em vas mirar i em vas somriure tot dien-me que et sabia greu no poder parar el temps perquè jo guardés aquell moment a la nostra capsa de records, a la meva capsa de l'amor...

No recordava aquest moment, m'he proposat escriure sobre tu, i els meus dts han anat escribin uns moments que pensaba que ja no recordava, pero si, els bons moments MAI S'OBLIDEN.

Anyoro aquell hivern fred.

Tantes nits fosques...

És de nit i tanco el llum. Em poso a dormir i em tapo amb la manta, no hi ha cap sentiment ni cap nom que em passeji pel cap i desglassi el fred ambient que noto a cada porus de la pell.
Tanco els ulls i el que busco es dibuixar un fons blanc on començar a enjegar la màquina dels somnis, i aquesta em fa cas : s'ha adonat que la nit m'ajuda a tenir el que vull: és quan dormo que hi veig clar.
Enjego els somnis i enmig d'algun d'ells obro els ulls, encara es fosc però fins i tot dormint m'adono que no puc dependre de les meves hores de són per a fer tot allò que desitjo fer, per a dir tot allò que desitjo dir, per a tenir tot allò que desitjo tenir. Obro els ulls i encara es fosc, però ara, quan els torno a tancar decideixo no pensar què vull somiar sinó que ara aparto els meus desitjos i tot fent un petit somriure: em prometo que demà intentaré complir alguns dels meus somnis quan desperti.

L'olor dels records.

Un simple perfum, una simple olor.
Un aroma que m'agafa de la mà i em transporta a uns certs moments, a uns certs llocs i amb una certa companyia.
Un aroma que permet que una gota d'aquest et causi un somriure, i d'alguna manera, que amb aquest puguis trobar a faltar menys a certes persones que es recorden d'aquella olor, però que ja no són aqui per sentir el que abans sentien a l'apropar-te tu.

Les dues parts..

Quan és l'hora de pendre una decisió, un cop més m'he d'enfrontar als meus dos ""jo"".

Reconec que el que em forma és una part bona, però que una petita part dolenta de mi també existeix en ocasions. He fet servir la meva part bona fins ara, i segueixo pensant que faig el correcte, però tot i això sovint hi han persones que em fan veure que amb ells la part bona no funciona doncs les debilitats de la bondat sovint són aprofitades per les trampes dels altres.

S'ha d'aprendre a actuar en cada moment.

Important

...de tot alló vaig aprendre que la importància de la realitat de cada moment ens apareix per fer-nos aprendre que la vida no es tracta nomes dun somriure que mostrem en el moment adequat sinó que el que importa de vegades es que enmig d'un dia gris siguem capaços de somriure.

si, ja ho sé.

si, ja ho sé. Ja sé que sembla que me n'hagi anat d'aquell lloc sense cap mena de dubte, sense cap mena de feina, sense cap mena d'esforç.

si, ja sé que sembla que no sàpiga que és això dels records.. us asseguro que ho sé. Si, ja sé que sembla que els sentiments no em van importar molt, si, ja sé que sembla això, ho sé, ho sé.. i ho sé tan bé que hi ha dies que veig que el fet de recordar-me de tot això em fa suposar que em vaig equiocar. si, ja ho sé.

ser adequat.

I mentres caminava en direcció a casa et vaig trobar, em repeties com t'agradaven els meus ulls però era tard i volia tornar. Seguies dient que era bonica i finalment, em vas preguntar si podies fer-me un petó. No en vai tenir prou, no volia que unicament valoressis el color dels meus ulls o la textura dels meus llavis. Tin tanta vida per fora com per dins, així que si volies conquistar-me, nomès et quedava dir-me alguna cosa sobre el que sóc, no sobre el que veus exteriorment.

Et vaig prohibir el petó, i vaig anar a dormir.

Coses de mi.

Hi han coses que no esborraria, però que mai més faria.
Tot i aixó, mai acabem fent alló que diem.

Res més que un conte.

qui és aquell que no ha sentit mai alló del petó a una granota? qui no ha sentit el que diuen d'aquests animalons que amb un petó es convrteixen amb princeps..?

deixeu-me dir que és ben fals..

Els princeps no apareixen, ni tan sols hi són, si estimem a algú tan com per finalment denominar-lo princep, ja és cosa nostra, tot i això...

m'agrada el conte del príncep blau.

Propòsits.

avui he recordat un recorregut marcat. He fet memòria de tots els objectius que em vaig proposar cumplir i enmig de tots aquests he agut d'eliminar-ne alguns doncs ja els havia complert: és tan fàcil com seguir la línea que ens guia cada dia....

no és difícil realitzar els nostres somnis, no és impossible trepitjar les línies de meta. sEmpre es pot ser una mica més feliç que ahir..

Relameu-me.

digueu-me que sóc una nena i que no sé res de la vida. Repetiu-me que no sé que és lluitar, rebutjeu el recorregut que he fet fins avui i fins aquí, no em dongueu mèrits per tot alló que he aconseguit, recordeu-me que alguns cops he ensopegat, però jo sóc forta i alhora, SÓC FELIÇ!

Dir i alhora ser cert

Digam com puc saber si m'has ovlidat si quan t'ho pregunto em dius que si que ho has fet, però els teus ulls encara desprenen aquella calor, i les paraules que pronuncies tenen tan sols una petita i minima distancia de la teva boca a les meves orelles.

Digam perquè em dius que ho has fet i tot i això t'apropes a mi per sentir la meva olor..

DIgam perquè no dius el que calles quan et demano que e diguis alló que no vols dir.

Una tarda de somriures

una tarda de somriures causada per un grup de noies que com dic jo : valen la pena.
Ha estat un dia d'aquells en que m'he sentit com una nena (tot i que no m'allunyo gaire de ser-ho..), i he disfrutat de cada petita coseta nomès perquè sabia que aquells moments valdrien molt.
Una més de nosaltres ja té els 18. Aviat em tocarà a mi...
fer-me gran no m'espanta si puc tornar a l'infnàcia tan rapidament com he fet avui.
Gràcies per algunes de les paraules pronunciades juntament amb una llàgrima, m'ha emocionat veure que ja conec algú més que em podria dir m'importes i no em mentiria.
Gràcies per la tarda buniques!

Pensant

avui m'han preguntat si tinc alguna cosa pendent, si hi ha alguna pregunta que vull fer, si hi ha alguna mà que vull agafar, si hi ha un moment que vull tornar a viure.

He pensat molt. Tu també has aparegut en aquestes realitats.

Jocs sense emoció.

et proposo un repte: un joc dels de quan erem petits en el que un s'amaga i l'altre el busca.

Ara, em toca a mi..

no m'apassiona el joc d'haver-te de buscar.

Sé que si vull guanyar la partida nomès he de buscar dins meu. Ets allí.

lletres reals

No m'agrada ser egoista, ni tan sols quan dic qui és el propietari de les paraules que conté el llibre de la meva vida.

Si l'omplo, no és gràcies a mi, sinó a aquells que amb les coses boniques fan que surgeixi una lletra darrere l'altra i per tant, que pugui escriure'l ..

DEmostracions.

Avui he vist els ulls d'algú que un cop pronunciat un "" T ' ESTIMO"" va obligar-se a ell mateix: no deixar de demostrar-ho.

De vegades podem arrepentir-nos dels adeus.

Però no em fixo en això: m'alegro d'haver-te viscut.

Somrieu.

Avui pensava en ahir. Demà pensaré en avui. Si, la vida de vegades és injusta i ens fa donar voltes i voltes a les circunstàncies.. ens fa dubtar, ens fa pensa i pensar.. però pareu-vos a pensar, aquest mateix 2 d'abril del 2008 no el viureu més. I tot i que diuen que la vida és curta...
Quan mirarem ensarrere, veurem que ràpid ha passat el temps.
Sempre és millor recrdar una vida feliÇ!
Somrieu.

L'amistat també sap fugir.

Em deies que erem amigues, i que n'hi havia prou....

Em recordaves els importants moments que haviem passat juntes.. i que ara ja no existeixen.

Em deies que t'importava, i mai ho feies miran-me als ulls.

Em reservabes moments que no arrivaben, ni arriben.

Em deies que sabies molt de mi, i no saps ni tan sols què em fa feliç.

Avui m'adono que em subordines com a persona i que sempre he de sentir un "ara no puc"

No t'adones d'això, i jo, no t'ho diré

No em demanis que t'expliqui algunes de les tristes mirades que et dedico.

el més profund

de vegades fixar-nos en les petites coses quan valorem un aspecte no és suficient..

de vegades creiem que una carícia, un petó, una abraçada o simplement una paraula són més que suficients...

Jo sé el que sóc, però mai podrem arribar a saber el que són els altres simplement per les petites coses, cal aprofundir...

ExplicacIons.

Avui m'han preguntat en què em baso per escriure sobre l'amor i sincerament, he escollit UNA PARAULA....

un nom.

LA sort

És ben cert qe molts dels moments que vivim els debem als altres!

són Molts els dies que no somriuria si certes persones no fóssin amb mi.

I com jo sempre dic, no és perquè la sort m'hagi permès tenir-vos amb mi!

tenir-vos amb mi, ÉS LA SORT!

Parlan del temps.

un verb en passat: estimava

un verb en present: recordo

un verb en futur: hauré d'oblidar....

no suplicaré.

No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré.
No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré. No suplicaré....

Si em gires la cara, et donaré l’esquena. I plenament: SOMRIURE!

Una melodia de pensaments..

hi ha dies en que una melodia parla per nosaltres :)

avui, és aquesta.. http://es.youtube.com/watch?v=PQEoPIqjMoI

Cupido

Us presento el meu Cupido.

No li falta pas vida, ni tan sols ganes de treballar. Però l'he deixat dormin.

He vist necessari donar-li unes vcancetes, i a lhora que ell me les doni a mi.

És estany però em molesta veurel rondant aprop meu. HO fa el millor possible, però la falta de vista a l'hora de llançar les fletxes , l'he pagada jo.

ARa, no vull saber-ne res de l'amor. Vull seguir amb els somriures d'avui, i les sensacions, que tot i noser amor, m'omplen.

Segueix dormin.. Algun dia el despertaré, ara SOMRIC sense ell.

Silenci pssional..

Perquè encara hi ha gent que diu que certes coses no s'han de dir?

Perquè hi ha certs moments que són calificats de censurables?

Perquè és agosarat parlar de sexe quan en l'intimitat, tots el vivim....?

Coses que no entenc.

NO entenc, però veig.

I no comparteixo. S'ha de viure..

LEs limitacions mai han sgut bones..CaL eXPREsSARSE!

IMportants i vius.

De vegades veig que hi han coses que no puc aconseguir...

LLocs on no puc arribar...

Metes que em queden lluny..

Petons que esquiben els meus llabis...

Persones que han marxat de la meva vida..

PErò si vull alguna d'aquestes coses, somio, I HO TINC.

Segueixo dien que hem de donar als somnis la seva imprtància...

Caminan per la vida!

Tinc el valor de veure la vida tal com és. Tinc la capacitat de saber que és que et facin mal, i també puc definir-vos que és l'amor. M'he equivocat tant com he aconseguit les meves metes. I sóc aquí, i això, és el que importa,
si sóc feliç aqui, i avui és pk: suposo que tot el que m'ha portat fins aqui, ho he fet bé...

Sense regALs

Aquest cop, no deixo que em taxin.
Aquesta vegada no deixo que em robin les il·lusions, ni que em facin sentir q "" he de dir que si"".
Avui, no llenço les meves il·lusions, ni els meus pensaments ni tan sols en regalo la meitat d'ells.
Fins que no m'enamori, no torno a donar res..

tot Alló d'ahir

Hi ha dies que m'aixeco i necessito de tu.
Hi ha dies que no hi ets, i jo, m'absento..
Et truco i no em contestes.. et sento i no hi ets.
busco el que em queda de tu, i veig que ja tot ha adquirit la categoria de "" records"".
Intento recordar-me de quin de tants va ser el millor petó, i el millor petó vas ser tu.
Camino i observo l'ombra que un dia vas ser tu.
Ja no ploro perquè no hi ets... ja no et busco, ja m'he rendit.
Però és que és evitable el trobar a faltar un sentiment, un nom, i una història?

Vivin la sort

Hi han dies perfectes. Ultimament, m'adono que aquests a més a més de coneixels, els visc!
Un somriure, una miqueta de sort, una bona companyia, uns moments dolços, una cançó, un lloc, les persones que més estimo, els meus esforços recompensats..
Reconec que les coses dolentes existeixen, però avui, no les veig.

Records d'ahir

Qui diu que no es pot trobar a faltar aquelles persones que l'únic que et va mancar d'elles va er un "" t'estimo?"" ?

i els somriures, no sumen puntS? Records..

instants de temps.

Tres conceptes: el present, el passat i el futur.
hi ha qui m'aconsella que sigui correcta i racional, perquè això em farà veure'm d'una manera o una altra en el futur..
El passat: és fred, incambiable i rígid.
avui: puc ser el que vull, i per a mi És important perquè el que pugui fer en ell em dibuixarà el passat i em pintarà el futur..

InstantS *

Instants*

De vegades vivim el moment sense pensar en res més, perque ens importa passar-ho bé en cda realitat que vivim.
no sempre fem bé. El desprès hi ha vegades que fa mal...

Vivin somriures..

La Felicitat no es una estació a la cual s'arriba sinó una manera de viatjar.

La vida està plena de moments, entre ells, alguns que passem amb persones que califiquem com "" lo millor"".
qui diu que el materialisme no ens pot fer sentir bé? qui diu que una cara bonica no ens pot fer somriure? qui diu que una nit d'irracionalitat no és correcta? qui diu que hi hagin normes a les quals regir-se?
sóc el que faig.. i m'agrada.
Gràcies per... "" l'ambient"

L' impaciència viva

Si sóc impacient, perdoneu-me, estimo tant el temps que les meves accions no estan subordinades a l'espera.

Moments sense por

NO TINGUIS MAI POR DELS MOMENTS...

Si dubto i no faig les coses per por,fracassa l'intent i alhora, fracassa el possible triomf.
Si no dubto i faig, puc triar el cami erroni i equivocar-me, però sé que he de fer per aixecar-me, o si més no, sé que algú em donarà la mà.
No tinc por dels moments, ni dels minuts, ni de les realitats, ni de les coses que no són correctes.

qui ha dit què és el que està i no està bé en aquesta vidA?

vivin...

Uns ulls i una esquena.

Fins i tot quan veig que m’has girat la cara, tinc il·lusió per veure’t els ulls…

m'agrada la frase, i és tan certa. Hi han moltes persones que duran la vida ens fan mal però tot i això, els estimem tan que com diu la frase, un cop ens han girat la cara, conservem il·lusió de veure els ulls.

És una realitat.

Buscan un amor.

Perquè aquella parella del fons porta molt de temps mirant-se i somrient?

Perque jo estic aquí sentada al mateix lloc que tots ells, però sense ningú al costat si representa que jo tinc tant dret com ells de somriure? Perque un cop més no et trobo? Potser no sents…potser no em sents.

Buscan l'amor.

L'amor i jo.

Tans sols sóc jo.

La meva vida era una linea plana. Fins que aparegué ell...
L’amistat havia viscut entre nosaltres molt de temps i l’amor s’havia posat pel mig per enganyar-me, per traicionar-me, per fer-me ser més petita del que ja era en aquells moments... va ser una història d’aquelles que nomès havia viscut en la pantalla del televisor, una història que semblava irreal però que la tenia a les meves mans i havia d’apretar els punys perquè no s’esmunyís entre els meus dits... i així vaig fer-ho! Vaig conservar la magia que representaba per a mi i la vaig viure.
Després de descobrir què era l’AMOR (amb majúscules), vaig descobrir la mentida i vaig viure dins d’una bombolla... nomès ella i jo, intentant escapar d’aquell fret.
I quan la mentida va crèixer, d’ella nasqué la tistesa, una amiga que em va acompanyar durant un llarg trajecte, un viatge dur, trist i solitàri...

En determinats instants algú va posar el seu peu a la meva vida, algú màgic, diferent, especial, algú que em va apartar de l’odi i va fer que m’adonés que tot aquell rencor no em portava enlloc.. el vaig sentir i estimar tant que considero que vàrem viure en un món molt llunya vers al que em trobo ara. Allò, era diferent.

He lluitat, he sentit, he caigut... però mai he jugat cap paper que no sigui el que em defineix com el que sóc, una noia senzilla que en mig de la recerca del seu camí de la vida ha volgut crure en l’amor, però, s’ha equivocat....

Trossets de mi.

Sóc conscient que no tinc talent, que això no és art, ni poesia, ni tan sols paraules coherents. Però escriure m'agrada.

Hi han certs dies en que alguna persona em diu, "M'agrada com escrius". Em fa somriure perquè el que escric és tann sols el que sóc, el que he viscut, i el que penso.

el que escric sóc jo mateixa.

Gràcies :)

No s'ha de tenir por a estimar.

Era un dia assolellat, encara recordo aquella sensació. Aquell petit vent que ens bufava les orelles, aquells ragos de sol que t'il·luminaven els ulls, i tu, em miraves i m'il·luminaves els meus. No parava de repetir-te que volia parar el temps, i tu ,d 'alguna manera feies cara de dubte. No entenies perque deia tot allò. T'estimava, i vaig fer-te un petó, que ara mateix considero que és el millor petó que he fet mai.

LLavors, vaig desitjar que el temps ja no estès parat, i vaig viure la nostra realitat. Et coneixia, i en un dia de somriures, bojeries i coses incoherents et vaig dir: prometem que no t'enamoraras de mi.

Tu erets un noi liberal, devegades fred, però tot i que esperava una altra resposta, vas cntestarme un NO. Em va fer mal...

Despres de molt de temps, et vaig dir que me n'anava, et vaig dir adeu. Perquè em vas suplicar que em quedès? recordo aquell: no m'enamoraré de tu.

Ara somric. ( vellsrecorDS..)

Una petita alegria

Materialisme? nois fortS? cares falses? paraules regaladeS?
Vaig tastar Un somriure tímid d'un noi, que no tenia res de tot això. No ens vam dir res, va agradarme unikament aquell somriure, que em va dedicar. Desprès diuen que els millors nois són els que et fan somriure amb le paraules. I els que et fan somriure amb els somRiurES?

Omplint necesitats.

Mireu la fotografia. Què hi veieu?

Jo, 7 noms, al veure aquesta taula buida, m'han agafat ganes d'omplir-la, i sense dubtar-ho, us he vist assentades, perquè us dec molt a totes. Sou COMPLETAMENT diferents totes, però m'aporteu molt. Gràcies kukes!

(Ari, Aida, Anna, Helga, Lali, Lídia, Pili)

el poder de la companyia.

Somia-ho tot.

Era un dia de llum, jo, somreia amb les teves pessigolles, tu em deies que les meves paraules t'eren necessàries. Tot el nostre voltant fent música, tots els que ens miravem expressant gelosia, tot el que era vell es vestia de diamants, tot el paissatge plé de tardor i alhora, plé de senyals de la primavera junt a l'estiu dels nostres cossos. Ara: EM DESPERTO.

qui diu que és dolent somiaR? Somia.

estripan pàgines innecesàries.

He obert el meu diari i he tret algunes de les pàgines que el formaven. No vull demostrar-vos que no em fan feliç certes coses que he fet, però he de reconèixer que m'agradaria haver escrit algunes de les pàgines de la meva vida amb un altre color, i amb uns altres noms.

m'agrada que la vida em faci aprendre de les situacions, si no és així, tinc dret a escollir quines de les que he viscutpuc definir com a bons records.

Pels records..

Un ""ja o faré en un altre moment" pronunciat indegudament.

La intenció de deixar les coses per demà fracassada, freda, sense vida. Aquella nit volia dir-te alguna coseta, perquè erem amics de feia molts anys, però vaig pensar "" en un altre moment, ho faré" doncs creia que la vida et permet deixar les coses per més tard i també et permet gaudir del luxe del temps..

dies despres, em desperto amb una trucada directa, freda i indesitjable: ja no hi ets, t'han pres la vida. Mai més he deixat les coses per més endavan.

et recordo PanXulina.

La frase de l'amistat?

Pregunta insistent, pregunta repetitiva, pregunta que no m'ompla.

Molts amics creuen que un "" com t'ha anat avui"" es preocuparse per mi, i no ho és.

Per mi, utilitzar aquesta frase és: Em sento obligat a mantenir-te com amic així quevaig a dir-te la màgica frase.

Preguunta'm com em sento, que n'he fet de l'amor, com va la meva vida en els estudis, si só feliç, si m'han fet mal, perquè ploro, o fins i tot, perquè hi ha dies que no somric.

Pregunta'm això, sigues diferent.

Oblidar els records

demà, quan me'n vagi d'aqui ho deixaré TOT.

deixaré els teus llabis,

els teus petons,

els teus ulls frets.

Deixaré cada paraula que es va perdre pel camí,

oblidaré els records,

abandonaré els teus regals,

borraré la teva olor,

et diré adeu,

em confondré al sentir el teu nom tot pensant que es rfereixen a un altre,

no a tu.

m'adonaré que la distància era poca,

i que era una excusa més.

Vull reconeixer que ja no t'estimo i bé, é veritat,

però sempre hi ha un moment en que hi ets.

I vull que deixis de ser el meu record, per ser tan sols TÚ!

Llagrimes de veritat

Si em cau una llàgrima, digues: EL QUE VULGUIS,

però no diguis QUE NO M'IMPORTES.

les llàgrimes són reals,

I T'EQUIVOCARÀS!!!!

CLaus al cor

com ja van dir: un clau treu un altre clau.

de fet, desprès d'això vaig adonar-me que cuatre claus fan una creu.

i tu? encara pots seguir aqui si no vull clavar un clau al teu lloc.

Pintan la vida.

de vgades les coses es posen difícils, de vegades ho veig tot negre, i els agafo.

Agafo aquest grapat de colors i ho pinto tot.

Pinto tot alló que em molesta i no m'agrada veure gris... i un cop fet aixo em dibuixo un somriure que sense adonar-me he acabat pintan amb colors.

El color negre no existeix. Indiscutible.

Tres visions*

que som les persones?

com puc definir en tres paraules les nostres accions, els nostres fets, la nostra vida, els nostres camins... com puc reduir tantes coses en tres paraules?

pensar sentir actuar

(això es tot.)

Buits per dins

et miro i nomès veig una par de tu.
Busco dins teu un racó on s'amaguin totes les coses bones que tenen els teus ulls, els teus llabis, el teu tot exterior. Però em perdo. Busco hores i hores una miqueta d'amor per quedar-me'l, i no hi és...
busco una miqueta de tendresa darrere d'aquestes precioses mans i tan sols hi ha tacte, però no sentiment.
Decideixo preguntar-te qui ets, però noho saps. NO ET DEFINEIXES.

és ironic el que dic, però al meu voltant hi han mil persones que no saben que s'amaga darrere d'aquell mirall on es passen hores i hores...

Tothom intenta que el vegin bé per fora, però deixem de banda el que tenim dins, i acabem estan buits.. Buits i insipids.

Un questió iRracIonaL..

I ara em pregunten:

què vol dir estimar? Primer, em ve algun nom al cap.

Desprès un record seguit d'una olor, un regal, i desprès una cançó enmig de tot aixo.

Em disposo a pronunciar paraules per definir el concepte d'estimar però m'adono que no és necesari, que totes aquestes petites coses que han passat pel meu cap quan m'han fet la pregunta no són simplement petites coses, són la definició de l'amor..

Ara puc dir que l'amor per mi ión els records. Demà potser seran els somriures del mateix dia.

Coneixent la vida

Persones que em diuen que no conec l'amor. Dieun que 18 anys no em poden haver ensenyat res, i justifiquen que ells si que les han viscut, i que tot és cosa del'edat.

Jo, paralitzada, recordo els cops que m'han dit adeu... els petons que tan he sentit, i els noms que he anyorat, i no estic gens dacord. Conec què és lamor. I he estat tan amiga com enemiga seva, però sé que significa....

Columpiant els somriures..

sembla una tonteria mirar aquesta imatge.. però em recorda unes vacances que vaig viure intensament fa ja 2 anys... De vegades fer tonteries com la de pujar al columpi, m'omplen, em fan sentir que puc tenir les mateixes coses de que disposaba ahir.. em sento bé! Els records..

Haver-ho intentat!

sento com la meva cara dibuixa un somriure, un gran somriure que va dedicat a totes les histories viscudes, a tots els errors, a tots els triomfs.. a tot el que forma part de mi. Fent el que he fet, he arribat aqui.. i m¡alegro d'haver-ho intentat tot.
M'agrada el cami que m'ha portat fins aquii...
[[[SEGUIRÉ CAMINAN]]]

Ballant la vida!

Aquest video, un record. Jo, una amiga, la musica, les ganes de somriure, res mes!

Que feliç puc arribar a ser quan m'ho proposo...

ara absent, demà aqui.

La finalitat de la vida, trobar l'amor.

I no l'he trobat, però sé que tu hi ets, o fins i tot, vosaltres... hi sou. Perquè les equivocacions poden ser també presents a l'hora d'estimar.

hi ha un amor per mi, igual que hi es per tú, però ets a l'altra banda del mirall, i encara no puc mirar-te, ni tocar-te, ni sentir-te, però hi ets, i et somio.. i t'espero.

Tot arriba...

El gust d'una pell

Aquell cos damunt del meu. Aquells ulls clabats als meus llabis. La sensació del desig, de la passió i de l'amor junts.

Oblidar-se de tot per fondre dos persones en una, i viure el moment, i sentir-lo, i deixar de pensar que els impulsos són dolents, i deixar de creure que cal ser correctes, no sempre cal regir-nos a les normes.

fent la vida més saborosa...

Única, i jo!

Potser tenien raó totes aquelles persones que em van dir que era única. Potser la tenien, però no els va servir la meva originalitat. Avui, no em sap greu que no siguin amb mi...

Apostaré tan sols per les persones que em diguin que sóc unica i per aquest fet no en busquin una alra d'única com jo..

única, i jo.

Unes agulles inquietes

Miro el rellotge i el temps va passant..

hauria de correr amb ell, i fer que cada sorollet de les agulles fos una passa endavant cap a la feliçitat.

he de somriure al pas del temps.

fer-nos pessigolles a la rigidesa

qui ens guia? On és el camí per on podrem arribar a ser feliços?
a cualsevol lloc, amb cualsevol persona, en cualsevol moment, PERÒ SOMRIENT.
A la vida cal ser racional i tenir les coses clares, però hem de divertir-nos, fer-nos pessigolles a la nostra ment rígida, deixar de ser correctes per ser una mica irracionals. Un pas endavant, l'entrada a la diversió.

Dos formes de sentir..

LA PASSIó... o l'amor?

Si parlo d'amor, m'accepten, em feliciten per estar fent bé les coses. Si parlo de desig em diuen que em comporti i que busqui amor, llavors recapacito i no entenc els perquès d'això que em demanen doncs sempre he cregut que l'amor va lligat a la passió, i la passió, lligada a l'amor. Tot i aquesta relació, perquè desvaloritzem la passió? si ella mateixa, sense l'amor, té validesa. en canvi, tot i que volguem negar-ho, l'amor sense passió no va enlloc...