15 de abril de 2008

L'olor dels records.

Un simple perfum, una simple olor.
Un aroma que m'agafa de la mà i em transporta a uns certs moments, a uns certs llocs i amb una certa companyia.
Un aroma que permet que una gota d'aquest et causi un somriure, i d'alguna manera, que amb aquest puguis trobar a faltar menys a certes persones que es recorden d'aquella olor, però que ja no són aqui per sentir el que abans sentien a l'apropar-te tu.

1 comentario:

Joana dijo...

Tinc un nas... diguem que prodigiós, de vegades em done males estones, quan algu passa i no va prou net...
Però sovint he viscut això, una olor, un tancar els ullls i recordar....
Petonet