la sort, dorm!

El sol fa que els meus ulls brillin.
La suau brisa mou els meus cabells, en direcció nord, sempre endavant.
Les bones amistats i jo, ens donem de la ma i somriem. No falten els bons records ni els somriures.
La meva casa té les parets pintades del color d’amor.
Fora el carrer les flors m’ensenyen les mil tonalitats de la vida i els ocells, els mil sons dins de l’escala de les mil notes possibles.
Tot va a una velocitat perfecta. Sóc capaç d’acomiadar els que se’n van i de donar la benvinguda als que arriben.
Dins la motxilla que duc a l’esquena, tinc una gran varietat de sentiments: amor, tendresa, confiança, alegria… és més, en tinc excedents i per tant, puc compartir-los amb la gent que m’envolta.
L’aigua de la piscina és una mica freda però jo, he deixat de ser-ho.
El mirall de la vida és completament net i la meva imatge és nítida.
El meu coixí és molt acollidor i hi ha dies en els quals vaig a dormir i no em fan falta els somnis.
El cel em queda lluny, però encara m’hi queda més l’infern.
He deixat de creure en sorts, però ara crec en mi.
He tirat una moneda enlaire, ben amun (cap al nord del cel) i aquesta m’ha dit que avui, igual que ja em passa molt últimament, és un bon dia.